Hivern, tard de diumenge en el pavelló del Prat, des del mateix salt inicial els locals demostren en quin estat mental arriben, començant el partit estimulats per un jove David Vilalta a la direcció d’orquestra: Sons i instruments aguts però perfectament alineats, dignes de la Filharmònica de Viena, que deixen petrificats als del Baix Llobregat, incloent-hi 8 punts consecutius de Martí ”Money in the Bank” Pinyol.

19.02. Només havien passat dos minuts des d’aquells compassos inicials i una sirena deté la interpretació, en ple moment de clímax i eufòria… Temps mort dels visitants, que encara sense ser capaços d’assimilar què estaven vivint, decideixen parar el partit. (Marcador 12-2)

Cobrint un espès vel sobre els següents 21 minuts, dictats pels intercanvis de cistelles i l’estabilització de percentatges, on si ens posem a analitzar tàcticament l’ocorregut, podríem dir que els de Sant Boi van gastar massa aviat tots els trucs del seu barret de copa… Fins que irromp un Eloy Lavado que demostra fe cega en la identitat de l’equip i assisteix amb la seva vareta màgica a un Daniel Becerra, disfressat del mateix Harry Houdini, que decideix trencar totes les il·lusions creades pels visitants, responent amb tres triples a la quarta defensa alternativa que els locals van arribar a atacar.

Instants abans, els jugadors estaven reunits en un temps mort sol·licitat per Gerard Terrón, Andrea i Fran Castillo, sent conscients que malgrat la magnificent posada en escena, mancant 13 minuts el resultat de la trobada es mostrava en taules (Marcador 50-50)

Des d’aquest mateix moment, una fèrria, omnipresent i col·lectiva defensa només permet encaixar 5 cistelles fins que arribi a sonar la botzina final. Amb una banqueta totalment lliurada als seus companys, liderats per un Xavi Fernández que fins i tot lesionat aconsegueix tenir un impacte positiu en el partit.

Seria injust no destacar la gran aportació del nostre versàtil i polifacètic joc interior, que va anotar 50 punts entre tots els jugadors que durant el transcurs dels quaranta minuts van passar per aquestes posicions (Ferran, Dani, Aaron, Roger, Martí i Guillem)

Esment d’honor per a Moha, Adrià i Guillem, jugadors del S25, que a més de ser sempre part fonamental en l’òptim desenvolupament de la setmana d’entrenaments, van aprofitar l’oportunitat i van demostrar que estan preparats per a poder sumar en la 3a catalana.

Categoria de la qual ens acomiadem una jornada més amb la satisfacció de poder dir que la nostra realitat és ser l’equip que més punts de mitjana fa i ser amb diferència l’equip que més tirs de 3 anota.

Resumint, una gran victòria que ens ajuda a reforçar encara més la que és la nostra veritable victòria: Recompensar tots els esforços, dificultats i contratemps que ens suposa gaudir junts dia rere dia d’aquest esport. Perquè valen la pena.

Diumenge dia 13 a les 19.00, també en el pavelló del Prat, estarà a punt de néixer una nova aventura! Aquesta vegada amb els companys del C.B. Joventut Castelldefels